L'acte institucional de diumenge al matí va tancar un cap de setmana d'activitats a l'Escala per commemorar la Diada Nacional de Catalunya. En els parlaments, l'alcalde, Víctor Puga, va agrair a totes les formacions polítiques amb representació al ple que participessin a l'acte.
Com ja és tradicional, a les 11 del matí del dia 11 de setembre, l'Ajuntament de l'Escala va oferir l'acte institucional de celebració de la Diada Nacional. Es va fer a la plaça Catalunya i va comptar amb el recital musical de Toni Subirana. En els parlaments, l'alcalde, Víctor Puga, va posar l'accent en el moment crucial que viu Catalunya i va agrair a totes les formacions polítiques amb representació al ple que assistissin a l'acte, tot i la connotació que l'11 de setembre ha pres en els darrers anys. El reconeixement anava dirigit especialment cap al Partit Popular, ja que en els últims anys el regidor sempre assisteix a l'acte de la Diada. Primer va ser regidora Mercè Garcia i ara Joan Ball-llosera.
A més d'aquesta celebració, l'Ajuntament va programar per dissabte al vespre una conferència. Aquesta tipus de xerrades amb motiu de la Diada arriben a la novena edició i sempre s'aprofita per tractar un fet històric que hagi marcat l'esdevenir de Catalunya. Enguany va anar a càrrec de l’historiador i professor d’Història Contemporània de la UAB, Francesc Vilanova i Vila-Abadal, que va escollir parlar sobre la caputxinada, ja que aquest 2016 fa 50 anys. La caputxinada és el nom amb què es coneixen els fets que van tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià, a Barcelona, entre el 9 i l'11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la UB. Va marcar l'inici del moviment independentista tal i com es coneix avui en dia i va ajudar a debilitar el règim de Franco.
La caputxinada ha passat a la història perquè entre els estudiants hi havia intel·lectuals com Salvador Espriu, Lluís Maria Xirinacs, Benet i Jornet o Monterrat Roig. El setge i posterior assalt al convent van motivar que el sector eclesiàstic s'alcés contra el franquisme. I també va ser el germen de la plataforma La Taula Rodona, antecessora de l’Assemblea de Catalunya.