L'Escala, Begur, Calonge i Sant Antoni, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Castelló d’Empúries, Llançà, Pals, el Port de la Selva i Roses compten amb un denominador comú. Més enllà d'estar situats a la Costa Brava, els nou municipis empordanesos presenten unes economies arrelades al sector serveis i entre la seva oferta d'allotjaments despunten els d'habitatge d'ús turístic (HUTs). Ara bé, davant l'entrada en vigor del decret llei 3/2023, que limita les llicències a partir del 2028, localitats com l'Escala hauran de reduir la presència d'aquests allotjaments a més de la meitat. És per això que algunes de les poblacions més afectades per la normativa han fet front comú per tal de reclamar a la Generalitat que es tinguin en compte les característiques de cada territori.

La iniciativa ha sorgit de la primera taula de treball d'alcaldes i alcaldesses, que ha impulsat l'Associació Turística d'Apartaments Costa Pirineu de Girona (ATA). L'objectiu és coordinar una resposta dels municipis, després de constatar, amb estudis pioners com el de l'Escala sobre la capacitat de càrrega de la vila envers els HUTs, que els habitatges d'ús turístic formen part de l'estructura troncal d'aquestes destinacions des de fa més de seixanta anys.

Els signants del manifest reclamen la creació d'una taula de diàleg entre la Generalitat, els ajuntaments i el conjunt del sector per revisar el decret i elaborar una regulació 'responsable, equilibrada i adaptada a la realitat de cada municipi'. Defensen així, un model econòmic que recorden que s'ha professionalitzat fins a convertir-se en una activitat imprescindible a la Costa Brava, especialment, per a la seva desestacionalització.