El pas del temps i el tancament d'antics comerços escalencs, que es va iniciar en la dècada dels 80, és la imatge que il·lustra la portada del primer escalenc de l'any 2026, que correspon als mesos de gener i febrer i que enguany ha ampliat a 36 el seu nombre de pàgines. A l'editorial es destaca que, quan l'any 1980 va aparèixer el primer número de l'Escalenc, la revista era l'únic mitjà que oferia informació, debat, i ajudava a cohesionar el poble. L'alcalde de l'Escala, Josep Bofill, destaca i analitza, al seu article, el procés de pressupostos participatius que s'ha dut a terme al municipi durant el 2025 i en destaca la gran participació, i compromís, dels escalencs en el processament.

Per la seva banda, a la secció "Full Obert", Joaquim Figueras dedica el seu article a la recent creació de l'Associació Malalts de Parkinson de L'Escala i a la captació de membres i associats en la que està treballant l'entitat. En un altre escrit, Francesc Tubau interpel·la a l'Ajuntament sobre el seu paper, i posició, davant el pla territorial d'energies renovables que pretén implantar la Generalitat de Catalunya al territori gironí. Estanis Puig dedica el seu article al futur de l'aigua que bevem a l'Escala. Jordi Payet fa un balanç de l'any 2025 i de les conseqüències econòmiques del tall elèctric generalitzat que es va produir el 28 d'abril.

L'Escurça recull un reportatge fotogràfic que captura la màgia que es va produir al sopar de final del curs 2005-2006 de l'Escola Empúries.

Altrament, la Colla de Gegants Empòrion dedica una crònica a la història del seu Gegant Esculapi, que va ser creat en 2024 i que està inspirat en l’estàtua trobada al jaciment d'Empúries que representa el déu de la medicina. Marta Callol dedica la seva columna a explicar l'arrelament escalenc, originari del segle XVII, d'una branca del cognom Callol nascuda a Roses. 

Un nostàlgic article sobre una trobada de companys escalencs d'EGB porta la firma de Montserrat Jiménez Sureda.

A entrevistes a Peu Pla, podem gaudir de la primera part de la conversa que Pere Guanter manté amb Maria Dolors Colomé, una dona de l'Escala amb una vida molt intensa. Nascuda l'any 1940 ha presenciat l'evolució urbanística, econòmica, social, demogràfica i familiar del municipi. A més ha participat en la vida eclesial del poble, i ha format part activament de diversos moviments socials i associatius escalencs.

A Bocins del Món, Joan Barceló viatge a Mèxic i Lluís Colomeda explica a la seva secció d'històries i cabòries, la possible inspiració de Caterina Albert per la seva novel·la 'Solitud'.

Entre les pàgines d'aquest nou exemplar també s'hi pot trobar l'article de  Norbert Majó Colomé, sobre el Pla Educatiu d'Entorn de l'Escala, un model de cooperació per a l'èxit educatiu i la cohesió social. I tampoc no hi falta les ja tradicionals seccions del noticiari local, amb Robert Carmona, lleure, amb Jordi Gallegos, esports, amb Ivan Garcia, i la galeria d'escalencs. L'humor de Vila-Mitjà i les fotografies d'antany tanquen la revista número 459.