La Federació d'Entitats Ecologistes presenta un informe on assenyala les principals mancances dels espais naturals protegits de la Costa Brava. En el text es posa èmfasi en les deficiències en la gestió, però també en els impactes més importants sobre el medi, com la pressió turÃstica, el fondeig incontrolat, els planejaments urbanÃstics i les espècies invasores.
SOS Costa Brava ha presentat a Girona, un informe elaborat per Albert Albertà on es posa sobre la taula l'estat de la protecció i gestió dels espais naturals de la Costa Brava. L'Informe reflecteix de forma concisa les deficiències que existeixen en parcs naturals com Cap de Creus, Aiguamolls de l'Empordà i Montgrà i Illes Medes, però també en altres espais d'especial interès natural o altres inclosos a la Xarxa Natura 2000.
El text alerta, en primer lloc, sobre els problemes administratius de gestió, i ho fa assenyalant la manca de plans especials, plans de regulació d'usos, òrgans gestors especÃfics o bé una delimitació definitiva. Només el PN Cap de Creus i Castell Cap Roig compten amb plans especials de protecció i tan sols PN Cap de Creus i les Illes Medes compten amb un Pla Regulador d'Usos i Gestió aprovat en data de 2025.
Més enllà de les deficiències evidents en la gestió, l'informe assenyala de ple les amenaces més importants, com ho són l'impacte del turisme desmesurat, el fondeig incontrolat, les activitats extractives dins els lÃmits de l'espai protegit, els planejaments urbanÃstics i les espècies invasores.
Com a mesures més urgents tant l'informe com SOS Costa Brava reclamen la necessitat d’ampliar l’à mbit protegit per garantir la connectivitat ecològica entre espais Natura 2000 del litoral gironÃ, aixà com completar els instruments pendents de planificació i dotar els espais d’òrgans gestors i pressupostos reals.
Per altra part, SOS Costa Brava continua reclamant l'aprovació definitiva de la Llei del Conservatori del Litoral, una eina de protecció essencial per protegir el litoral de nous plans urbanÃstics.