Aquest dilluns ha mort l'historiador de l'art  Eduard Carbonell. Va néixer a Barcelona l'any 1946, però des de fa anys residia a Bellcaire i tenia forts vincles en la gestió de la cultura i el patrimoni escalenc.

Ja als anys 70, participava a través  de  la Comissió de Defensa de l’Arquitectura Popular de l’Escala, en campanyes com la salvació del Cementiri Mariner o de l'Alfolí de la Sal. 

Al mandat d'Estanis Puig rebia l'encàrrec per a la creació d'un projecte cultural de l'Escala, i més tard, amb Víctor Puga, dirigia la museïtzació de l'Alfolí.

Des de fa temps era un membre destacat de la Comissió de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament de l'Escala.

L'Escala lamenta la mort d'una persona enamorada de l'Escala i la seva gent.

Carbonell ha estat una figura essencial de les polítiques patrimonials de la Generalitat als anys vuitanta i noranta i cervell de l’actual Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Carbonell defensava que els museus havien de ser espais vius, en diàleg amb la societat, i no simples dipòsits artístics. 

Va ser director general del Patrimoni Cultural del 1988 al 1994, des d’on va propulsar la redacció de les lleis de Museus, del Sistema Bibliotecari i de Patrimoni. 

Els darrers temps la seva salut era delicada, però tenia el cap despert per a les qüestions importants de la cultura catalana, com ara la controvèrsia al voltant de les pintures murals de Sixena.

El seu currículum és extens i les seves aportacions científiques a l’art medieval i al patrimoni cultural, són i seran referència pels estudiosos.