La barraca de pescadors se suma al patrimoni del museu de l'Escala
L'estrena de la barraca de pescadors restaurada i museitzada obre els actes centrals d'una festa de la sal marcada encara per les limitacions anti-covid i la inestabilitat meteorològica que, tot i així, permet fer tots els actes programats.
El Museu de l'Escala ha incorporat al seu patrimoni una de les barraques de la cala de la Creu. Es tracta de la "barraca del Negre", un edifici ben modest, construit a la dècada dels 40 del segle passat per Miquel Guri i Comas, que passarien la clau a la família de Mariano Callol "Zit" i més tard a la de Lluís Bofill "Tarra". Ara, el nét de Lluís Bofill, n'ha passat la clau de la barraca a l'Ajuntament, que l'ha restaurat i museitzat. Dissabte al matí es va fer el traspàs simbòlic de la clau.
La barraca s'incorporarà, així, a les visites guiades que organitza el Museu de l'Escala, per explicar la història dels humils, com explicava la directora del Museu, Lurdes Boix.
L'obertura de la barraca encetava la jornada central, dissabte, de la 24a Festa de la Sal, que continuava amb un homenatge a l'exdirectora del Museu Marítim de Barcelona, Elvira Mata, que sempre ha recolzat estretament la festa de la sal.
Mata va agrair el reconeixement i, en el seu parlament, va lloar la tasca de la Xarxa de Museus Marítims de la costa catalana. I va descobrir una sorpresa: la incorporació de Lurdes Boix com a vice-presidenta de l'associació de museus marítims de la Mediterrània.
L'homenatge a Elvira Mata precedia la presentació del primer volum de la col·lecció de llibres dels oficis de la Festa de la Sal, dedicat al nansaire. Una col·lecció que, per a Mata, significa la cirereta del pastís de la Festa de la Sal.
Josep Mercader, cistellaire i nansaire, va ponderar la importància d'un ofici com el del nansaire.
Mata és padrina del pailebot Santa Eulàlia, que el Museu Marítim de Barcelona va comprar l'any 1996 i que ha vingut a la Festa de la Sal en nombroses ocasions. Aquest any no ha sigut possible, però una petita part del Santa Eulàlia sí que ha vingut a la festa d'enguany. I per quedar-s'hi. Elvira Mata va portar, com a regal per al Museu de l'Escala i la Festa de l'Escala, un clau de forja del pailebot que apadrina.Després de l'homenatge i la presentació del llibre del nansaire, l'altre moment especial de la jornada va ser la presentació del llibre "Petita història de la Festa de la Sal de l'EScala" il·lustrat per Pilarín Bayés. L'acte en sí es va fer molt i molt limitat en el temps per l'amenaça de pluja, que en primera instància va passar de llarg.
Després es formarien llargues cues a La Riba, on l'autora del text, Lurdes Boix, i la de les il·lustracions, Pilarín Bayés, signaven exemplars de la petita història.A banda d'aquests actes, la protagonista principal de la festa va ser la música, amb una primera tongada d'actuacions a La Punta amb el grup local Oreig de Mar i el Cor Indika. A la tarda, segona tongada, amb el grup La Vella Lola d'Arenys de Mar, que acabava amb l'havanera La FEsta de la Sal, original de Pep Bergadà, membre del grup i petita exhibició del grup de danses La Farandola, que va fer un ball de Nyacres i la Farandola. A partir d'aquí quedava només l'actuació dels Tres de Ronda, just quan va començar a ploure, de manera que van haver de parar l'actuació quan havien tocat tot just una cançó, la "Cançó de remar".Passat el xàfec, quedava només la Trobada de cançons vora mar, que es va arrecerar a l'interior de l'Alfolí de la Sal.
