Publicitat
Publicitat

Al descobert la basílica del conjunt episcopal d'Empúries

Es posen al descobert les excepcionals restes de la basílica-catedral de l’antic bisbat d’Empúries. La troballa és fruit de les excavacions de les darreres setmanes a l'entorn de l'ermita de Santa Margarita. És una de les edificacions més importants de tot conjunt episcopal emporità d'època tardo-antiga.

Anunci 0s

Les darreres excavacions realitzades entre el 6 d'abril i el 12 de maig al sector de l'ermita de Santa Margarida han confirmat la situació del conjunt episcopal emporità d’època tardo antiga i, han posat al descobert les restes de la basílica-catedral de l’antic bisbat d’Empúries, una de les edificacions més importants de tot aquest conjunt.

Aquest seria el centre de l'emplaçament habitat sorgit després de l'abandonament de la ciutat romana.Les excavacions formen part del projecte quadriennal de recerca arqueològica (2018-2021), centrat en l'estudi de les antigues àrees portuàries d'Empúries.Entre les objectes arqueològics trobats destaquen les restes d’un pedestal amb inscripció, procedent de la ciutat romana, i un conjunt de monedes de bronze dels segles IV i V dC 

Es tracta d’una descoberta arqueològica singular, que s’afegeix a altres conjunts episcopals d’aquest període a Catalunya, dels quals en coneixem les restes com ara Egara, Barcino o Tarraco.

En el cas del conjunt emporità, tot i la superposició de restes medievals posteriors, l’avanç de les excavacions permetrà reconstruir la seva planta completa, fent possible també recuperar patrimonialment la continuïtat històrica amb el jaciment d’Empúries.

D’aquest conjunt episcopal en coneixem ara diversos edificis, entre els quals el baptisteri, de planta quadrada i amb la piscina baptismal al centre i, també, la basílica, una imponent construcció de tres naus situada immediatament al nord.

A banda i banda de l’altar i sota del paviment hi havia dos sarcòfags de pedra, un d’ells amb un forat superior per veure i tocar les relíquies d’un personatge que segons la inscripció conservada en un costat es deia Secundus.  

L’amplada de la basílica seria d’aproximadament de13-14 metres i la seva longitud superior als 20 metres. La basílica i el baptisteri s’emplaçaven a la part est d’una plaça, a redós de la qual hom suposa hi havien també les altres edificacions que completarien el complex episcopal, com ara el palau del bisbe, ara per ara desconegudes.L’origen d’aquest complex es remunta a la fi del segle IV i, amb les successives reformes, sembla que va perdurar fins la fi del segle VII o els inicis del segle VIII. La pèrdua de la seu episcopal emporitana, que ja al segle IX ja havia quedat incorporada a la de Girona, explica les transformacions posteriors.

 A partir d’aquest moment, damunt de les restes de la nau central i l’absis de l’antiga basílica s’hi construeix una petita església, amb diverses fases i reformes que permeten seguir l’evolució d’aquest sector fins al segle XIV. Paral·lelament, a l’espai de l’antic baptisteri es va bastir una segona esglesiola, dedicada a Sta. Margarida, que va perdurar com espai de culte fins al segle XVIII. 

A redós d’aquestes edificacions religioses s’hi va desenvolupar un important cementiri, amb diverses fases d’enterraments. 

Aquest projecte focalitza l’atenció en tres grans etapes històriques del conjunt emporità, que són fonamentals per entendre i explicar la seva evolució històrica, prenent com a fil conductor els espais portuaris, que són fonamentals per explicar la seva gènesi, creixement i decadència, des de l'arribada dels foceus fins aquest hàbitat de Santa Margarita, situata l'estuari del riu ter, que llavors desembocava al nord del promontori de Sant Martí d'Empúries.La intervenció arqueològica està impulsada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Direcció General del Patrimoni Cultural, i ha comptat també amb el finançament de l’Ajuntament de l’Escala 



© 2021 canal10.cat - Avís legal - Contactar