La campanya d’excavacions arqueològiques a la necròpolis de Vilanera a l'Escala posa al descobert disset noves estructures funerà ries del Bronze Final i la primera edat del Ferro. Els resultats permeten ampliar el coneixement sobre l’ús de l’à rea funerà ria de Vilanera en aquests perÃodes
Els treballs arqueològics realitzats a Vilanera s’han centrat en un espai d’aquesta necròpolis on s’han localitzat tres noves tombes de cremació corresponents al perÃode del Bronze Final, i fins a catorze fosses amb dipòsits funeraris de la primera edat del Ferro. A les tombes s'hi han trobat únicament una urna cerà mica amb les restes de la cremació.A les fosses hi havia estat dipositada l’urna que conté les restes humanes cremades, juntament amb un nombre variable d’altres peces cerà miques, situades a tot vol, que l’acompanyaven. Els resultats permeten ampliar el coneixement sobre l’ús de l’à rea funerà ria de Vilanera en aquests perÃodes i contribueixen a destacar la importà ncia del jaciment per reconstruir l’evolució del poblament d’aquest territori, amb anterioritat a la creació de l’enclavament grec d’Empúries.Els treballs arqueològics, impulsats pel Departament de Cultura i l’Ajuntament de l’Escala, s’han centrat a l’anomenat sector 3, en el lÃmit sud del turó.Les excavacions al jaciment , van ser represes l’any 2016, una vegada que aquest turó, situat a l’oest del terme municipal de l’Escala, aixà com l’à rea adjacent, varen ser declarats com a Espai de Protecció Arqueològica per part del Departament de Cultura de la Generalitat.La primera campanya va centrar els seus esforços sobretot en l’excavació del gran túmul que protegia diverses inhumacions i una estructura megalÃtica central, que es va poder adscriure a un primer perÃode d’ús funerari d’aquesta zona durant el NeolÃtic mig. Els treballs portats a terme durant el passat mes de setembre han prioritzat l’objectiu de continuar la excavació de la important necròpolis de cremació que, segles més tard, durant el Bronze Final i els inicis de l’edat del Ferro, es va estendre als peus del turó i que ja havia estat posada en evidència arran de les anteriors intervencions arqueològiques realitzades els anys 1999 i 2000. Els resultats de les noves excavacions efectuades enguany han estat molt rellevants.Es confirma, doncs, que estem davant d’un espai amb una llarga tradició funerà ria, que començaria la seva ocupació durant el NeolÃtic, pels voltants del 4500 aC, i que va ser reutilitzat, després d’un llarg perÃode d’abandonament, des dels inicis del primer mil•lenni aC i fins a poc temps abans de l’establiment colonial grec d’Empòrion en el segle VI aC.Els treballs d’excavació s’han portat a terme per part d’un equip d’arqueòlegs dirigit per Dolors Codina, amb la participació de Francesca Pullia, Gerad Prados i Rosa M. Amigo, i ha pogut comptar amb l’ajut d’una trentena d’estudiants provinents de diverses universitats peninsulars i italianes, juntament amb la col•laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.