Biòlegs francesos atribueixen les talles mínimes d'anxoves i sardines a la mala qualitat del plàncton del que s'alimenten. L'afirmació és fruit d'un estudi que es presentava ahir a Barcelona dins una reunió on s'abordava aquest problema. Una de les solucions temporals passa per intervenir en el procés de comercialització.
Aquest matí quan les teranyines han tornat al port de l'Escala s'ha repetit el guió de sempre, amb poc peix, petit i avui també barrejat.
Ja fa molt temps que es parla d'anxoves i sardines de mida molt curta, i de possibles mesures per resoldre la situació.
Les vedes, primer subvencionades per les administracions i darrerament assumides pels pescadors, tampoc han funcionat.
Finalment, en créixer el problema, l'administració ha hagut de fer un pas endavant, i durant tot el dia d'ahir a Barcelona es van reunir representants de les confraries amb la Direcció General de Pesca de la Generalitat per conèixer els resultats dels últims estudis.
Les dades aportades per l'Institut Francés de Recerca sobre les Explotacions del mar demostren que la mala qualitat del plàncton és la responsable d'una alimentació deficient del peix.
Que el plàncton no sigui profitós pel peix no és degut a les males arts o a la sobreexplotació.
S'apunta directament al canvi climàtic.
Solucions mediambientals són impossibles de trobar, és per això que per pal·liar la situació es vol actuar en la comercialització del peix.
Des de l'Escala es lamenta que hagi estat el govern francès el que hagi presentat l'estudi, denunciant l'immobilisme de l'estat espanyol, en el que no es confia.
El sector del peix blau ha de seguir endavant, adaptant-se a la situació, i esperant que la mateixa natura sigui qui restauri les masses de plàncton.