Passaven pocs minuts de les deu de la nit quan Anna Maria Esther, autora del blog “melodies del mar”, donava el tret de sortida a un dels actes que any rere any és dels més multitudinaris dels que es programen a l’Escala. 

Cantada organitzada un any més per la Penya Blaugrana de l’Escala.

La cantada de l’Escala és, a banda d’un espectacle musical més o menys reeixit, un element indiscutible de promoció del municipi de l’Escala. Així ho deixava clar, almenys, l’alcalde, Estanis Puig, en la seva salutació: 

Van ser poc més de dues hores de cantada acompanyada d’una meteorologia idònia per a parar la fresca arran de mar. El grup Ultramar va ser el primer d’actuar, amb un repertori d’on en destacaven peces de l’històric José Ortega Monasterio com “La rosa del Port”, “plora guitarra” o “El canó de Palamós. El segon grup, l’Arjau, va ser el segon de pujar a l’escenari i en el seu repertori el nom que en va destacar més va ser el de Josep Bastons, compositor de peces tant emblemàtiques com la “lola la tavernera”, “sirena de Begur” o “al mar”. 

Finalment “Els pescadors de l’Escala”, el grup que més vegades ha actuat a la cantada de l’Escala, totes a excepció de la de 1991, va presetnar un repertori amb peces del seu director musical, Albert Prat, clàssiques com La Gavina o el Records de l’Escala i especialment significatiu va ser l’estrena de la recuperada “Records de l’Empordà”, una adaptació de Joaquim Piqué del “Recuerdos de Ipacaraí”. Quim Mas, tenor dels Pescadors:

A la cantada d’ahir, seguida per un públic més escàs que en altres ocasions, no hi faltaren ingredients tant treadicionals com el cremat, o com les obligades “La Bella Lola” i “El meu avi” amb tots els grups damunt l’escenari. A l’Escala, a més, s’ha convertit en tradició acabar l’acte entonant l’himne nacional de Catalunya, “Els segadors”. La Cantada va ser retransmesa en directe des de Ràdio l’Escala i va poder ser seguida arreu de Catalunya a través de les emissores consorciades amb la Xarxa de Comunicació Local.